Truncades–> trucades

I l’edat antiga?????????

L’edat mitjana

Als segles XII-XIII a Provença va aparèixer una poesia, el llengua provençal. Els autors d’aquesta poesia rebien el nom de trobadors. Els trobadors a part de fer la lletra també componien música de acompanyament per aquestes. I els joglars les tocaven al castell per entretenir els senyors del castell (noblesa).

L’italià Francesco Petrarca (1304-1374) és considerat el primer home modern d’Europa.

Aquest home va fer un cançoner on canta l’amor que sent per una noia anomenada Laura, que no tan sols es perfectament física, sinó que a més a més és intel·ligent, te virtuts, és sensible…

Aquesta noia simbolitza l’amor impossible, que per el poeta representa la seva font d’inspiració, però també de dolor.

L’edat moderna

“Carpe diem” trobem que es un motiu literari de la antiguitat clàssica que els autors dels renaixement tornen a fer servir. Aquesta paraula significa que cal gaudir dels instants de joia ja que la vida es fugaç.

Pierre Ronsard (1524-1585) és un poeta francès d’aquesta època, el renaixement. La seva obra més important és “Els amors”, en la qual canta el gaudi d’aquest sentiment.

Jean de La Fontaine (1621-1695), va ser un poeta francès, que va escriure un poema que feia crítica dels comportaments humans per mitja dels animals, aquest poema rebia el nom de “Faules”.

Al final del segle XVIII es comença a veure indicies del romanticisme. Els sentiments i les emocions substitueixen la raó, de la llibertat individual s’obre pas i el retorn a la naturalesa, que es reflecteix en paisatges rústics, agrestes…

L’edat contemporània

El segle XIX

El poeta romàntic té un esperit turmentat perquè els ideals que persegueix no els pot aconseguir. És un esperit lliure que xoca amb les normes socials perquè creu que la justícia s’enfronta  a un món que no el comprèn. Creu en la pàtria i busca les arrels en el passat.

A mitjans del segle XIX a pareix un nou moviment, que influirà poderosament en la poesia posterior: el simbolisme.

Aquests poetes consideren que la llengua no es només un manera d’expressar-se del món i dels sentiments, si no una finalitat em si mateixa.

Charles Baudelaire (1821-1867), va ser un poeta frances iniciador d’aquest nou model, i es considerat el pare de la lírica contemporània. La seva obra cabdal és “Les flors del mal”.

El segle XX

La poesia en aquesta època representa una gran varietat de formes i de termes: crida la lluita i el compromís per canviar el món, reflexiona sobre l’experiència i el sentit de la vida. Els poetes en aquesta època creen noves formes de poesia experimental, com ara el cal·ligrama o el poema visual.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un poeta català d’avantguarda. Aquest poema va fer un poema visual que es titulava “EL poema de la rosa als llavis” en el qual el poeta fa un cant a l’amor  viscut amb plena llibertat cap als sentits.

Joan Margarit (1938) és un poeta molt prolífic, també és el més famós entre els lírics catalans avui en dia. La vida es el gran tema en el que es baba, i el realisme de forma i de fons.

Vincent Andrés Estellés (1924-1993) és el poeta més important valencià del segle XX. La seva obra reflecteix la dura realitat de la post guerra, la injustícia i el compromís que te amb el seu poble.

Hi ha alguna falta (sense marcar). Força bé, però t’has deixat la primera part. Tens un Notable baix.

El programa de televisió te una falta!

Alguna pregunta més–> hauria de ser–> cap pregunta més.

Ara fa 10 anys, Carles Sabater va cantar per últim cop el seu “Boig per tu”, l’himne més popular de Sau i de tota la història del rock català. Va ser al Casal de Vilafranca, tot just acabat el primer concert de la gira “XII”, on va morir víctima d’una aturada cardiorespiratòria als 36 anys.

Val molt la pena passar 5 minuts miran aquest video; 

http://www.tv3.cat/videos/1029769

Boig per tu

L’Onze de Setembre

Era l’onze de setembre
de mil nou-cents setanta-set.
El pare treia la senyera,
amb els ulls plorosos cap al cel

Em va dir: “mira aquestes barres,
representen tot el que tu ets.”
No li sortien les paraules,
però no calia dir res mes

Temps era temps, quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d’on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.

Seré fort. Seré fort, dins el meu cor.

Eren temps de protesta,
però ara tot és diferent.
La vida sembla més tranquila,
podem viure en el present

Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps que van marxar.
El pare em deia: “no pateixis,
que tard o d’hora tornaran.”

Temps era temps, quan jo era un vailet,
quan el pare em va ensenyar d’on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.

Seré fort. Seré fort, dins el meu cor.

Temps era temps, quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d’on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.

Seré fort. Seré fort, dins el meu cor.

a) Busca informació sobre l’autora i l’època en que va viure.

Va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d’octubre de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però també va escriu unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica.

b) Analitza el contingut:

   -Indica el tema

El tema del poema és la llibertat

-         Determina l’estructura

Parla sobre una noia, que li explica a la seva parella que no tenen temps per culpa del el treball, i de que ella vol més vacances.

-         Resumeix la informació que conté cada estrofa

Primera estrofa: Doncs li diu que el que ella vol es que tot sigui festa.

Segona estrofa: El noi li diu d’alguna manera que no pot ser, i ella diu que la deixi queixar-se per els motius que ella creu.

Tercera estrofa: Diu el que vol fer, quins son les seves idees.

Quarta estrofa: Que li agradaria treballar quan ella vulgues i cobrar consideradament.

Cinquena estrofa: Que necessiten diners, però que la idea de fer lleure sempre li agrada molt.

Sisena estrofa: Que no poden estar junts sempre que ells volen per culpa de la feina, i que si tingues lleure sempre podrien estar juntes el temps que ells volguessin.

   -Assenyala el to i la intenció del poema

El to del poema es greu o seriós, i la seva intenció és programàtica.

c) Analitza la forma:

   - Indica la mesura dels versos i la rima

Els versos son de 10 i 11 síl·labes, i la rima es consonant.

   – Determina el tipus de composició estròfica que forma

???????????????????????????????

   – Assenyala les figueres retòriques que hi trobis

??????????????????????????

d) Fes una valoració del poema utilitzant tota la informació que has recollit

???????????????????????????????????????????????

Es tractava de fer UN comentari, no de respondre preguntes per separat. Està fet de qualsevol manera i és mooolt incomplet. No t’has preocupat gaire de fer-ho bé. Tens un 2!!!!!!!!!!

a) Busca informació sobre l’autora i l’època en que va viure.

Va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d’octubre de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però també va escriu unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica.

b) Analitza el contingut:

   -Indica el tema

El tema del poema és la llibertat

-         Determina l’estructura

Parla sobre una noia, que li explica a la seva parella que no tenen temps per culpa del el treball, i de que ella vol més vacances.

-         Resumeix la informació que conté cada estrofa

Primera estrofa: Doncs li diu que el que ella vol es que tot sigui festa.

Segona estrofa: El noi li diu d’alguna manera que no pot ser, i ella diu que la deixi queixar-se per els motius que ella creu.

Tercera estrofa: Diu el que vol fer, quins son les seves idees.

Quarta estrofa: Que li agradaria treballar quan ella vulgues i cobrar consideradament.

Cinquena estrofa: Que necessiten diners, però que la idea de fer lleure sempre li agrada molt.

Sisena estrofa: Que no poden estar junts sempre que ells volen per culpa de la feina, i que si tingues lleure sempre podrien estar juntes el temps que ells volguessin.

   -Assenyala el to i la intenció del poema

El to del poema es greu o seriós, i la seva intenció és programàtica.

c) Analitza la forma:

   – Indica la mesura dels versos i la rima

Els versos son de 10 i 11 síl·labes, i la rima es consonant.

   – Determina el tipus de composició estròfica que forma

   – Assenyala les figueres retòriques que hi trobis

d) Fes una valoració del poema utilitzant tota la informació que has recollit

Martí i Pol va començar a anar a escola amb 5 o 6 anys, anava a una de les escoles mes privilegiades del moment, però al 1936 van haver de tancar-la a causa de la guerra civil, però amb els seus 10 anys la van tornar a obrir tot i que als 14 va haver de plegar per anar a treballar a la fàbrica.

La seva família teina problemes económics i per això ell va haver de deixar els estudis. Però amb 19 va haver de passar un any sencer al llit per culpa d’una tuberculosi pulmonar. Durant aquest període havia de passar el temps d’alguna manera, i ell va decidir passar-ho llegint moltíssim, i a partir d’aquí ja va tornar a escriure algunes poesies. No massa tard ja va guanyar premis, però va deixar la poesia per la traducció de obres franceses d’autors com; Saint-Exupéry, Simon de Beauvoire o Levi-Strauss.

Al 1970 els metges li van diagnosticar una esclerosi múltiple, i això va fer que no es pogués valdre per si sol, però el seu empeny per escriure no el va frenar pas, i va seguir escrivint. El fet de la malaltia va fer que canvies l’estil de poesia que feia, va passar de fer un estil que reflectia la societat del moment, que era desprès de la guerra i en feia crítica. Per exemple la situació dels treballadors obrers o la repressió franquista dels catalans. A fer una més original i que reflectia els sentiments més humans; l’amor, la mort i la bellesa.

Amb aquest nou estil es com Miquel Martí i Pol s’ha fet més famós. Però no va tenir reconeixement públic fins la publicació de Llibre del Mall de tres volums de l’obra poètica: L’arrel i l’escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. I després amb el poemari Estimada Marta va ser conegut popularment i va comença a assistir a actes públics. A més a més, les seves obres han estat traduïdes als castellà, asturià, portuguès, alemany, anglès, italià, flamenc, hebreu, eslovè, búlgar, rus i japonès.

En conclusió Miquel Martí i Pol va ser un gran poeta conegut com una de les veus més populars de la poesia catalana. Tot i que va tenir una vida molt dura a causa de la malaltia que va tenir pràcticament tota la seva vida.

Obres més rellevants:

Paraules al vent

La fàbrica

El llarg viatge

L’arrel i l’escorça

Amb vidres a la sang

Estimada Marta

Per preservar la veu

Amb els ulls oberts

Premis més importants:

Óssa menor (1953): Paraules al vent

Creu de Sant Jordi (1983)

Premi nacional de la literatura de la Generalitat (1988 )

Honor de les lletres catalanes (1991)

Medalla d’o al Mèrit en les Belles Arts (1992)

Medalla d’or de la Generalitat de Catalunya (1999)

Poema:

Doncs bé, me’n vaig. Us deixo

l’ombra d’un sol record.

L’ombra només,

el record me l’enduc

i me’n faré una bufanda, perquè

diu que l’hivern serà molt llarg i dur.

Caldrà que us defenseu

com jo em defenso.

No us deixeu estovar

massa per la tendresa.

Sigueu morigerats en el menjar.

Però alguna noia

se us abalateix als braços,

estimeu-vos-la amb fúria,

com algú que se sent acorralat

dins una cambra fosca.

                        La pell del violí (1974)

que hem hagut de superar

i entrebancs que ens hem trobat

me n’adono que mai he estimat

com amb tu ho faig a cada instant

Mai he sentit aquest s’entiment passar

que m’envolta tota sencera

per això no vull oblidar

la teva mirada penetrant

al meu costat observant

com el nostre voltant vol marxar

per deixar-nos sols en aquest mar

ple d’il·lusions que amb tu vull passar

Tens un 7.

Redacta un text on expliquis com un personatge famós perd alguna cosa que, en cas que no la trobi, influirà negativament en la seva reputació. Per fer-ho has de tenir en compte aquests criteris:

* El temps verbal dominant ha de ser perfet simple.

* El narrador ha de ser extern (3a persona). 

Per exemple, que un famós, mol conegut i estimat, ha dit públicament, que una part dels diners que guanyi  (per exemple venent els seus discos, en el cas de que és cantant) els donarà a una organització, per exemple una ONG, per ajudar a gent que te problemes.

Però resulta que aquests diners no arriben mai, i es clar, una ONG no ho pot reclamar perquè es una donació voluntària,  per tant no diu res, perquè si ho fes donaria mala imatge com a ONG.

Però m’entres la ONG pensa que fer exactament per no ficar la pota, el cantant va al banc ha veure tots els diners que ha guanyat i a retirar la seva donació a la ONG, perquè és una d’aquelles persones que es pensen que son les millors i que donar diners als altres, per molt malalts que estiguin o problemes que tinguin no val la pena. Per tant retira la donació, que queda escrit i reescrit en uns documents que guarda en una carpeta, però just desprès d’allò fa una badada i es descuida la carpeta en un cafè.

Arriba a casa i es dona compte de que no la te, comença a buscar per tot arreu i veu que no la te.

Si no la troba  a temps, algú la agafarà i sortirà a la llum tot el que a fet i això embrutarà la seva reputació

11) Redacta un text on expliquis la importància de mantenir les pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

En aquest text parlaré sobre per què crec que s’han de mantenir les idees pròpies, per tal de no caure en males situacions o fets difícils de resoldre.

En primer lloc, crec que és important, perquè si no féssim el que nosaltres creiem convenient o no mantinguéssim les nostres idees, ens deixaríem portar pels altres i amb això correríem el risc de no anar pel bon camí, i fer el que els altres volguessin, és a dir, ser uns manipulats.

A mésP crec que cadascú ha de saber el que vol i saber escollir el millor per a ell. Perquè si anéssimP per exempleP amb males companyies, podríem acabar al carrer penjats de les drogues, sense feina, sense estudis, sense ningú…

I quan entres en aquest món si no tens ningú que et freni es molt complicat sortir-ne, i d’aquesta manera faríem mal be la nostra vida, el que, si haguéssim sabut escollir i decidir per nosaltres mateixos no hauria acabat així.

Després, crec que això també et pot portar problemes no tan greus però que també tenen importància, i és que, els amic et poden fer dir o fer coses que no creus i deixar-te en evidencia o estar enfadat amb algú per un mal entès.

En conclusió, crec que hem de saber el que volem per poder anar bé per la vida, i no deixar-nos manipular pels altres i fer el que creiem sempre i sense avergonyir-nos del que fem.

Ad: 1,5

Chr: 1,5. Un pèl espès i repetitiu.

Chs: 1,75

Corr: 0

Qual: 1,5

Total: 6,25